Blog

  • ¿Qué son las manchas blancas en el chocolate?

    ¿Qué son las manchas blancas en el chocolate?

    Cuando compramos una tableta de chocolate, nos esperamos a que sea liso y brillante. Pero seguro que has llegado a abrir una tableta y fijarte que tiene manchas blancas. ¿Qué son? Y, lo que de verdad nos importa, ¿estas manchas blancas afectan al chocolate en sí?

    Aunque puedan afectar algo a la textura, queremos recalcar que estas manchas blancas casi nunca significan que deberías tirar tu chocolate. Normalmente, se deben a cambios de temperatura o de humedad, o a un mal atemperado por la persona que ha preparado la tableta.

    Blanqueamiento por grasa

    La estructura del chocolate se debe principalmente a la manteca de cacao, una grasa que puede adoptar diferentes formas de cristales según la temperatura, el movimiento y el tiempo. Los cristales dictan la estructura y por ende la textura del chocolate, pero fundiéndolo por encima de 32 grados, estos cristales se empiezan a deshacer. Si dejamos enfriarse el chocolate sin ensenarle qué tipo de cristales queremos, puede formar cristales inestables. Estos cristales van evolucionando con el tiempo y hacen que el chocolate se vuelva progresivamente más blanco.

    Es muy común encontrar chocolate con blanqueamiento por grasa en tiendas sin aire acondicionado en verano. El chocolate ha estado expuesto a temperaturas altas, y como ya está envuelto dentro de su paquete, nadie ha podido trabajarlo para reorganizar los cristales. Este chocolate está totalmente seguro para comer, pero es posible que al romperlo, notemos que esté algo más blando o desmoronadizo y que no haga el chasquido que solemos asociar con el chocolate.

    Puedes confirmar que el blanqueamiento es debido a la grasa con un simple toque. La calor de la mano fundirá la grasa y la mancha desaparecerá.

    Blanqueamiento por azúcar

    Además de la manteca de cacao, dentro del chocolate también encontramos azúcar, que esta distribuido más o menos uniformemente por todo el conjunto. Pero el azúcar tiene una particularidad: está muy atraído a la humedad. Si exponemos el chocolate a un ambiente muy húmedo, el azúcar de la superficie absorberá la humedad y cambiará su distribución. Allí veremos manchas blancas, a menudo con forma de puntitos agrupados.

    Es por este motivo que aconsejamos evitar guardar el chocolate en la nevera. El blanqueamiento por azúcar no es dañino, pero afecta a la apariencia del chocolate y hace que sea un poco pegajoso al llevar el azúcar en su exterior. Si tienes que guardar el chocolate en la nevera, intenta ponerlo dentro de un contenedor hermético. Cuando vayas a sacarlo, saca el túper entero y déjalo 10-20 minutos en la encimera hasta que su temperatura esté en equilibrio con el ambiente y ya no veas condensación por fuera del bote. Solo entonces puedes abrirlo con la seguridad de que el chocolate no atrapará toda la humedad del frío.

    Abrasión mecánica

    Las tabletas de chocolate suelen estar bien envueltas para protegerlas, pero si alguna vez has comprado chocolate en bolsa para cocinar, habrás visto que tiene muchas manchas blancas. Estas manchas son simplemente por abrasión, porque las gotas de chocolate se han ido chocando dentro de la bolsa. El chocolate es muy sensible y al tocarlo, se daña fácilmente. No se puede hacer mucho para protegerlo, solo envolverlo bien. Pero, como en los otros casos, el blanqueamiento por abrasión mecánica no es peligroso ni afecta a la calidad del chocolate.

    ¿Cómo puedo arreglar el blanqueamiento del chocolate?

    Como ya hemos comentado, el blanqueamiento del chocolate no afecta a su seguridad alimentaria ni a su sabor. Sin embargo, si prefieres disfrutar de un chocolate bien brillante y con el característico crujido y textura dura, hay que volver a atemperarlo.

    El atemperado, otramente dicho precristalización, consiste en fundir el chocolate y volver a llevarlo a estado solido mediante una serie de pautas calculadas para asegurar una correcta formación de los cristales. Normalmente se funde a 45 grados y se enfría rápido hacía una temperatura por debajo de 32 grados, agitándolo para «sembrarlo» con los cristales correctos. Con 1% de cristales correctos, los demás cristales aprenden qué forma tienen que coger. Caen en línea como soldados y el chocolate se va endureciendo tal y como lo queremos.

    Dominar la precristalización del chocolate requiere un poco de practica, así que lo explicaremos en otro post con más detalle.

    Moho

    Raramente, el chocolate puede desarrollar moho. Esto ocurre solo si el chocolate ha sido expuesto a la humedad, ya que el chocolate en sí no contiene agua y por lo tanto no es capaz de fomentar La Vida en sí solo.

    Lo más común es que un chocolate con moho haya cogido humedad por haber estado en la nevera. También podemos encontrar moho en un bombón de chocolate con ingredientes líquidos, como nata o puré de frutas. Es por esto que insistimos en respetar la fecha de caducidad señalada en los bombones de chocolate. Nuestros bombones están formulados con recetas equilibradas para garantizar una cierta vida útil si se siguen las instrucciones de almacenamiento, pero no dejan de ser un producto fresco, a diferencia del chocolate solido que no caduca.

  • El chocolate durante el embarazo: ¿bueno o malo?

    El chocolate durante el embarazo: ¿bueno o malo?

    Este artículo no se debe considerar consejo médico. Para cualquier pregunta relacionada a tu salud o tu embarazo, consulta tu doctor/a

    Si estás embarazada y no estás teniendo suerte con el movimiento del feto durante los ultrasonidos, es posible que tu equipo médico te haya dicho que comas un trocito de chocolate. Es un consejo muy común. Pero, ¿es verdad que el chocolate ayuda a provocar movimiento en los fetos?

    el chocolate, ¿ayuda a que el feto se mueva?

    Cada feto es diferente. Normalmente, se empiezan a notar los movimientos del feto entre las semanas 14 y 22 del embarazo, y se empieza a tomar nota diaria de los movimientos fetales a partir de las 28 semanas. Muchos fetos se emocionan en reacción a los cambios de azúcar en la sangre, con lo cual cualquier merienda podría servir para hacerlos moverse. Eso sí, el xocolata negra es una excelente opción.

    Aunque contiene azúcar, el chocolate negro también contiene antioxidantes y otros compuestos beneficiosos para la salud. Si quieres hacer mover al feto, recomendamos buscar un chocolate negro con un contenido de cacao de al menos 70% y que sea libre de grasas vegetales y otros aditivos.

    ¿Hay beneficios en comer chocolate durante el embarazo?

    Algunos estudios apuntan a que comer chocolate negro durante el embarazo podría disminuir el riesgo de diabetes gestacional y de preeclampsia, una condición seria caracterizada por una presión arterial alta con efectos dañinos para el hígado y los riñones. Se necesitarían hacer mas estudios para poder entender mejor por qué el chocolate ayuda a prevenir la preeclampsia, aunque parece ser debido a los efectos de los flavonoides.

    Un estudio de 2004 también encontró que los bebés de las madres que comieron chocolate durante el embarazo eran más felices. Otro estudio de 2014 encontró que los fetos femeninos reaccionaban mas que los masculinos cuando las madres comían chocolate.

    ¿Es peligroso comer chocolate durante el embarazo?

    Faltan mas estudios para confirmar si el chocolate aporta mas beneficios que riesgos durante el embarazo.

    El chocolate puro no suele ser peligroso para el feto o la salud durante el embarazo y la lactancia. Es cierto que algunas marcas contienen altos niveles de metales pesados como cadmio y de plomo que el mismo cacao absorbe de la tierra donde crece, pero en Europa el chocolate tiene que cumplir con unos limites bastante estrictos que aseguran que los niveles de estos metales serán mínimos. Se encuentran metales pesados en muchos alimentos, incluyendo los vegetales, los cereales y los frutos secos.

    En cuanto a los productos de chocolate, recomendamos seguir las pautas generales y evitar productos con lácteos no pasteurizados. NO recomendamos comer chocolate «raw» o crudo, ya que al no haber sido sujeto a el proceso usual de tostado, puede contener patógenos.

    Como todo, es mejor comer chocolate negro en moderación. El chocolate es altamente calórico, así que lo ideal es limitar el consumo a unos 20-30 gramos por día, o un par de trocitos de chocolate negro. También hay unos pocos estudios que apuntan a que comer demasiado chocolate en el tercer trimestre puede representar un riesgo para el feto, aunque esto no esta comprobado todavía.

    También hay que tener en cuenta que el chocolate contiene niveles bajos de cafeína, sobre todo el chocolate negro. Este contenido de cafeína se sumaría a la cafeína que consumes en el café, el té, y otras fuentes. Los expertos recomiendan limitar el consumo de cafeína durante el embarazo.

    Y si eres de las que padece reflujo acido durante el embarazo, evita de comer demasiado chocolate antes de acostarte.

  • El chocolate, ¿caduca?

    El chocolate, ¿caduca?

    Si bé la xocolata pura no sol caducar-se, la majoria dels bombons de xocolata artesanals SÍ que caduquen.

    Que caduqui o no un producte de xocolata, depèn dels ingredients. Mirarem les diferents classes de bombons i rajoles i parlarem sobre com assegurar-te que gaudissis de la xocolata en el seu millor moment.

    Què determina la vida útil de la xocolata?

    Com en tots els aliments, un dels factors més importants per a la vida útil d'un producte xocolater és el contingut d'aigua. Els bacteris, la floridura i altres microorganismes nocius només poden créixer si hi ha líquid.

    La xocolata pura està composta majoritàriament de greixos i sucres. Com que no porta líquid, la xocolata tècnicament no caduca. Es pot tornar blanquinósa, pot perdre una mica les aromes, però si evitem que s'humitegi, la xocolata pot durar diversos anys i encara serà comestible. La xocolata amb llet i la xocolata blanca són una mica més delicades, però tot i així no solen tornar-se perillosos. Aquests productes tenen una data de consum preferent en comptes d'una data de caducitat.

    Això si, els bombons de xocolata porten un farcit, i si aquest farcit conté líquid, aleshores el producte tindrà una vida útil limitada. El farciment més clàssic d'un bombó, la ganache, està basada en una barreja de nata amb xocolata. Els xocolaters segueixen unes pautes per allargar la vida útil al màxim possible, però és un farciment que dura màxim 2-3 mesos. Després d'aquest temps, pot aparèixer floridura o poden proliferar bacteris invisibles i dolentes per a la salut. Per això és molt important fer cas a la data de caducitat indicada i llençar els bombons si notem un gust rar o veiem que està visiblement malament.

    A Danielle Pacheco Chocolatier, tots els nostres farcits estan equilibrats i seguim pautes per assegurar un producte segur per al consum dins el termini indicat si heu seguit les instruccions i els heu guardat a un lloc fresc i sec entre 14 i 16 graus.

    Els farcits amb alcohol, els farcits molt àcids, o els farcits com el caramel amb un contingut de sucre molt alt poden durar una mica més que una senzilla ganache. Els farcits sense líquid – com els fruits secs – també duren molt de temps.

    Els supermercats o altres llocs que revenen bombons que no fan ells tenen un problema, perquè és molt difícil gestionar un estoc de bombons que caduquen en poques setmanes. És per això que solen fer servir conservants o recórrer a ingredients alternatius per reemplaçar la porció líquida. El més comú és fer servir greixos com l'oli de palmell, que té una textura sedosa que imita una ganache. Això sí, si has comparat mai el sabor i la textura d'un bombó artesanal comparat amb un bombó de supermercat, estaràs d'acord que es nota molt la diferència.

    Com saber si la meva xocolata és apte per consumir?

    En la majoria dels casos, si has seguit les instruccions de conservació, la xocolata estarà apte per consumir dins les dates indicades. Si ha passat calor o si ha estat exposat a humitat, poden aparèixer taques blanques, però aquestes no afecten la seguretat alimentària ni el sabor. Són simplement el greix o el sucre que es desplacen dins la xocolata. Si toques aquestes taques, es fonen amb la calor de la mà i desapareixen de seguida.

    Rarament, i generalment molt després de la data de consum indicada, pot aparèixer floridura. Això pot passar tant en un bombó amb farcit trufat, com en una rajola de xocolata que ha estat exposada a la humitat (per exemple, dins de la nevera). Si hi ha floridura, no ho mengis!

    Quina és la millor manera de guardar la xocolata?

    El lloc idoni per a la xocolata és una nevera de vins, a una temperatura entre 14 i 16 graus. Posant-los dins un contenidor ben segellat podem evitar que agafi olors dels vins. També es conserva força bé en un armari a temperatura ambient, sobre els 18 graus.

    Si no tens nevera de vins i fa calor a casa, una altra opció és la nevera. Per guardar els bombons a la nevera, és híper-important posar-los en un contenidor hermètic i deixar-los dins aquest mateix contenidor uns 20 minuts després de treure'ls de la nevera. Quan veiem que ja no hi ha condensació per fora del contenidor, aleshores podem obrir-lo. Això evita que el sucre de la xocolata absorbeixi la humitat de l'ambient, la qual cosa pot afectar la brillantor i fer-ho una mica enganxós.

    Si una rajola de xocolata ha vist la seva textura afectada però segueix en bona condició i sense floridura, es pot fer servir perfectament per fer galetes, fondre i tirar damunt d'un pastís, etc. en comptes de llençar-la.

  • Chocolate: ¿Superalimento o superazucarado?

    Xocolata: Superaliment o supersucrat?

    La xocolata té la fama de ser un dels capricis més saludables, i és cert que la xocolata negra sol ser una millor elecció que una llaminadura qualsevol. Però hi ha res de veritat en les afirmacions que la xocolata negra és un superaliment? Conté realment vitamines i minerals que ens poden ajudar a viure una vida llarga? I la pregunta més crucial: puc considerar que la meva dosi diària de xocolata és un hàbit sa?

    La meva heroïna personal, Jeanne Calment, suposadament menjava fins a un kilo de xocolata per setmana i va viure fins als 122 anys… però no crec que aquesta recomanació estigui recolzada per la comunitat medica.

    Mirarem a veure per què la xocolata negra té la fama de ser un superaliment, i com incorporar-la a la teva dieta de la millor manera per treure-li tot el profit sense abusar.

    Menjar xocolata negra cada dia, ajuda a baixar la pressió de sang?

    La xocolata negra s'ha guanyat prestigi per tenir avantatges per a la pressió de sang. Això és gràcies al fet que el cacau conté alts nivells de teobromina i flavonoles, una classe de polifenols. Tots dos compostos tenen beneficis per a la salut del cor.

    Els flavonols fomenten la creació d'òxid nítric, que ajuda a obrir els vasos sanguinis i així millorar el flux de sang, reduir la pressió de sang i minimitzar el risc de patir malalties cardiovasculars. Els flavonols també són presents en altres menjars i begudes com les móres, els llegums, el vi negre i el té.

    El cacau fresc conté un 10% de flavonols, però el contingut de flavonols baixa en pic quan es comença a torrar el cacau i processar-lo en xocolata. La xocolata negra en conté poques, i la xocolata blanca no conté aquestes molècules.

    Altres beneficis del cacau

    Els polifenols i altres compostos presents al cacau tenen altres beneficis a part dels seus efectes sobre la pressió de la sang. Els estudis demostren que el cacau pot:

    Cal recordar que moltes d'aquestes afirmacions es basen en estudis que usen formes de cacau amb altes concentracions dels compostos nutritius, que no necessàriament representen els productes de xocolata que comprem al nostre dia a dia. A més, els beneficis del cacau i sobretot de la xocolata han estat disputats perquè alguns dels estudis originals van ser esponsoritzats per grans multinacionals de xocolata. En estudis millor dissenyats que no tenien aquestes influències externes, els beneficis del cacau eren més petits, tot i que seguien existint.

    Factores que afectan al perfil nutritivo del chocolate

    La varietat del cacau i el procés de fabricació de la xocolata, que inclou passos com la fermentació, l'assecat, el torrat i el conxat, afecten el seu perfil nutritiu. Això vol dir que no tota la xocolata tindrà el mateix nivell de polifenols ni els mateixos beneficis per la salut. Cal considerar:

    • El contingut en sucres: Com més sucre conté la xocolata, menys sa és. En una rajola de xocolata negra, podem sostreure el percentatge de cacau per saber quant sucre conté. Per exemple, una tauleta de 70% cacau conté 100 – 70 = 30% de sucre. En una rajola de xocolata amb llet, podem mirar la taula de valors nutritius per veure el contingut de sucre.
    • Varietat del cacau: El cacau és una planta que existeix en una desena de varietats. La varietat de cacau afecta al perfil nutricional: per exemple, el cacau nacional té més methylxanthinas (cafeïna i teobromina), mentre que el cacau crioll té més àcids amins.
    • Terrer: El país i territori d'origen així com factors com el sol, l'altitud i el sòl influeixen al contingut de fenols.
    • Moment de la collita: Quan més madura la fava de cacau al moment de la collita, més alt serà el contingut de flavonols, catechinas i phenolines en general.
    • Fermentació: Els polifenols i la teobromina són agres i astringents. Són matisos que busquem eliminar per produir una xocolata fina d'aroma. Així mateix, la fermentació, l'assecat, el torrat i el mòlt són passos necessaris per ressaltar les aromes delicioses i complexes que associem amb una bona xocolata – però aquests passos afectan als nivells de polifenols, vitamines i altres àcids. Durant la fermentació, aquests compostos interactuen un amb l'altre i creen nous compostos.
    • Torrat: El procés de torrat és important per treure patògens i per tant és un pas no negociable si vols garantir un producte segur per al consum humà. El temps i la temperatura del torrat tenen efectes diferents sobre els diferents components saludables. Es tracta de seleccionar un equilibri que permet de desenvolupar les aromas de la xocolata i assegurar la seguretat alimentària.
    • Alcalización: L' alcalizació és un procés que busca treure l'astringència del cacau. És un procés que només se sol fer en cacau de baixa qualitat, ja que neutralitza tant els sabors bons com els sabors dolents. La xocolata alcalitzada ha perdut gairebé tots els polifenols, teobromina i altres compostos sans.
    • La digestió: No tots els elements nutritius arriben a absorbir-se pel cos. Algunes companyies estan investigant suplements que ajudarien a fer que el cacau arribi més directament on ha d'arribar.

    Factors a tenir en compte quan menges xocolata

    • Contingut de sucre: Abans de menjar un munt de xocolata i sobre tot si tens diabetis, recorda que la xocolata sol tenir un percentatge elevat de sucre.
    • Calories: Entre el sucre i el percentatge elevat de greixos, la xocolata és altament calòrica (unes 500 calories per 100 grams de mitjana) i pot induir a guanyar pes.
    • Migranyes: Certes persones afirmen que la xocolata els pot provocar migranyestot i que cal més recerca per entendre aquesta relació.
    • Cafeïna: La xocolata conté quantitats petites de cafeïna. Encara que aquestes no són tan altes com al cafè o el te, en certs casos pot alterar el son i pot ser que interactuï malament amb medicaments, sobretot si es consumeix juntament amb altres fonts de cafeïna.
    • Metalls pesants: Depenent d'on es cultiva el cacau i les instal·lacions de secat i de fermentació, la xocolata pot absorbir metalls pesants com ara el plom o el cadmi. Això és més comú en el cacau industrial, però no està mal demanar més informació al teu proveïdor si menges molta xocolata.

    Quanta xocolata haig de menjar al dia per veure efectes per a la salut?

    La xocolata no és lo mateix que el cacau. A menys que estiguis menjant cacau pur, el més segur és que la xocolata que menges té sucre afegit i un percentatge de greix important a causa de la mantega de cacau (en el millor cas) o altres greixos com l'oli de palma (en el pitjor cas). És clar que si menges molta xocolata diàriament, el sucre i el greix poden induir a guanyar pes i empitjorar la salut.

    Així mateix, encara que conté components que són interessants per a la salut, la xocolata no s'ha de considerar un superaliment. Això sí, si menges xocolata en moderació, pot formar part d'una dieta sana i equilibrada amb beneficis potencials per al cor.

    Hi ha molt poca culpabilitat en menjar-se un quadret de xocolata negra de pur origen després de sopar. O, si vols ser encara més sa, pots començar el dia amb una tassa de cacau calent baix amb sucre i greix. Un estudi recent suggereix que la xocolata potser tingui una capacitat igual o superior al cacau per reduir la pressió arterial. Estarem atents per veure si es confirma!

  • Cómo preparar una taza de chocolate caliente perfecta

    Com preparar una tassa de xocolata desfeta perfecta

    No hi ha res com prendre una tassa ben calenteta de xocolata, un dia d!hivern. Però de vegades fa mandra pensar en la preparació. Aquí et deixem tres maneres de preparar-te una tassa de xocolata calenta – algunes de més fàcils i algunes de més laborioses, depenent del resultat que busques.

    Personalment, prefereixo no afegir espessidors com midó de blat de moro o farina d'arròs, ja que trobo que dilueixen el sabor. A Danielle Pacheco Chocolatier venem la xocolata trossejada amb la seva mantega de cacau, a diferència de les barreges que usen cacau desgreixat. En contenir aquest greix natural del cacau, la beguda encara té la capacitat per sortir força espessa, sobretot si es prepara al foc.

    Si tens una rajola de xocolata que t'agrada molt i no es ven en format ja trossejada, la pots ratllar o tallar a trossos molt petits amb un ganivet (ves amb cura ja que la xocolata és dura i si es rellisca el ganivet et pot tallar - parlo per experiència pròpia!).

    Mètode #1: A la cassola

    Aquesta manera tradicional i nostàlgica requereix remoure durant uns 10 minuts mentre assaboreixes l'aroma dels vapors que emanen de la cassola.

    Per començar, dosifica 2-3 cullerades soperes de xocolata trossejada i afegeix-les a una olla amb uns 200 mL de llet. A foc mitjà sense permetre que bulli la llet, ves remenant per fondre la xocolata i integrar-la a la llet. Com més temps es fa, més espessa sortirà.

    Mètode #2: Amb una ampolla tèrmica

    Aquesta és la manera més ràpida i eficaç per assegurar una bona dissolució de la xocolata.

    Posa un mínim d'aigua a bullir en una tetera elèctrica. És important que estigui molt calenta. Mentrestant, dosifica 2-3 cullerades soperes de xocolata trossejada dins d'una ampolla d'aigua tèrmica (de les de metall, que protegeixen contra la calor).

    Bolca l'aigua bullint per sobre de la xocolata, només lo suficient per cobrir la xocolata. Tanca bé l'ampolla i sacseja-la fort durant 30 segons. El resultat ha de ser un líquid molt espès amb la xocolata perfectament desfeta.

    Aquest líquid el pots abocar en una tassa i acabar de rematar-lo amb llet calenta o llet vegetal (la llet de civada té una textura naturalment espessa que funciona bé), o beure'l sense més ni més. A l'estiu, a mi m'agrada afegir-li dos o tres glaçons de gel i beure-m'ho fred.

    Mètode #3: Al microones

    El defecte del microones és que no permet remenar contínuament. Si es posa la xocolata molt de temps sense remenar, es pot cremar. Tot i això, el microones pot ser una bona opció si vas amb pressa i només tens cacau en pols.

    En una tassa, afegeix dues cullerades de cacau en pols, una cullerada de sucre (això va per gustos; ho pots ajustar) i omple la tassa de llet o llet vegetal. Posa-ho un minut i mig al microones i remou-ho bé amb una petita cullera. A punt!

    El factor més important per a una bona xocolata a la tassa

    Trieu el mètode que trieu, la qualitat de la xocolata és primordial per assegurar una bona xocolata a la tassa. Recomano fer servir una xocolata negra fina d'aroma amb percentatge de cacau d'almenys 70%. Pots afegir també espècies o sabors com ara ratlladura de taronja, menta, etc. Prova amb un pessic de sal per ressaltar el sabor.

  • ¿Qué hay dentro de una mazorca de cacao?

    Què hi ha dins d'una beina de cacao?

    Alguna vegada t'has preguntat d'on ve la xocolata? No tothom sap que la xocolata ve del cacau, una fruita que es cultiva exclusivament a zones tropicals. Aquesta fruita creix directament al tronc del arbre de cacau a partir de petites flors molt delicades, de les quals menys de 10% arriben a convertir-se en beines de cacau.

    La beina de cacau té una forma elongada d'una mida de 10-32 centímetres i pot venir en variats colors, formes i textures. Al seu interior conté unes 30-60 llavors, que són les que usem per fabricar la xocolata.

    Si mai no has viatjat a una plantació de cacau, costa una mica imaginar com és per dins. Hem aconseguit una panotxa de cacau fresca aquí a Barcelona i l'hem obert per descobrir quins components conté.

    haba de cacao entera
    Beina de cacau

    Mucílag: font de sabor

    Tallant la beina, veiem que hi ha una capa exterior força dura, amb una membrana que protegeix la part de dins. Dins de la membrana, el primer que veiem és una substància blanca llimac. Aquesta substància es diu mucílag i malgrat la seva aparença poc desitjable, en realitat és deliciosa. L'hem tastat i té un sabor àcid, afruitat i lleugerament dolç, amb notes de litxi i fruita de la passió. El sabor pot variar depenent del tipus de cacau i la provenència.

    Aquest mucílag és el que imparteixi el sabor a la xocolata durant el procés de fermentació. Un cop acabat de fermentar, el mucílag se sol llençar. No obstant això, a països productors de cacau, es fa una beguda amb el mucílag fresc o directament es poden menjar les llavors crues amb el mucílag directament de la panotxa.

    Faves de cacau: de nibs a xocolata

    Dins de la beina hi ha multitud de llavors o grans, comunament anomenats «faves», més o menys de la mida i la forma d'una ametlla, cadascuna envoltada d'una capa de mucilag.

    Treient el mucílag veiem la fava, i si trenquem la fava podem veure al seu interior els nibs de cacau. Són aquests nibs que es molen per fabricar la xocolata. El color dels nibs depèn de la varietat de cacau. Solen tenir una tonalitat lila, però els nibs del cacau de la varietat crioll són reconeixibles pel seu color blanc, la qual cosa sol indicar que el cacau tindrà un sabor més fi.

    Les faves contenen aproximadament un 50% de mantega de cacau i 50% de sòlids de cacau. Els sòlids de cacau tenen propietats antioxidants i altres beneficis per a la salut, mentre que la mantega de cacau aporta la textura i el punt de fusió que fan que la xocolata es fon a la teva boca. Per separar aquests dos components, es premsen els nibs durant el procès de producció.

    Les closques a l'exterior de la fava solen llençar-se, però també es poden utilitzar per fer infusions.

    haba de cacao cortada con mucilago y nibs

    El cacau és de les poques fruites de les quals mengem les llavors i rebutgem gairebé tota la resta. Hi ha diverses entitats que intenten trobar maneres d'aprofitar el mucilago i les altres parts. El mucilago comença a aparèixer en gelats, begudes i altres creacions xocolateres. Es pot liofilitzar i utilitzar com a sucre natural, mentre que la pell de la fava es pot premsar per fer paper per a caixes de xocolata.

  • ¿Por qué se comen panellets para el día de Todos los Santos?

    Per què es mengen panellets per al dia de Tots Sants?

    Unes setmanes abans de l'1 de novembre, les vitrines de les pastisseries de Catalunya es comencen a omplir de panellets de tots els colors, sabors i formes. Es calcula que es venen uns 250.000 kg de panellets cada any per a Tots Sants. Però, t'has arribat a preguntar d'on ve aquesta tradició?

    Què són els panellets?

    Els panellets són uns dolços que es mengen tradicionalment a Catalunya per a la festa de Tots Sants.

    La recepta típica es fa amb massapà amb farina d'ametlla, sucre i ou. Aquesta massa es pot combinar amb pinyons per fer els panellets rodons més típics, o amb altres ingredients com ara ametlles, castanyes, cafè o coco.

    Què es celebra a Tots Sants?

    La festa de Tots Sants honora els avantpassats difunts. Si bé es considera una tradició cristiana, Tots Sants té els seus orígens en una festa cèltica anomenada Samhain.

    Per als celtes, el dia 1 de novembre representava el principi de l'època en la qual els dies es fan més curts, el fred comença a estrènyer i les plantes i els animals moren o entren en estat hivernal. Es considerava l'ocasió perfecta per recordar la gent que ja ha passat a una altra vida.

    Avui dia, per a l'1 de novembre se celebra la castanyadaon les famílies es reuneixen per menjar castanyes, moniatos i panellets, beure moscatell i rebre visites de part de les ànimes dels morts. L'endemà, es rendeixen al cementiri per fer ofrenes de flors i honorar els avantpassats.

    D'on va sorgir la tradició de menjar panellets durant la castanyada?

    Tot i que els orígens dels panellets no queden del tot clars, es considera que es van originar com a ofrenes per als morts, que es portaven a les tombes dels familiars difunts. Comparat als altres productes de pastisseria els panellets són un aliment de relativament llarga durada, fet que al·ludeix al concepte de l'eternitat. Per aquesta mateixa raó també es mengen castanyes i moniatos, que a més de ser de llarga vida útil també són productes de temporada.

    A Barcelona alguns arxius suggereixen que els panellets ja es menjaven a la ciutat comtal tan aviat com el segle xiii. Des del segle XVIII es venien a cafès de Ciutat Vella i a fires. Es rifaven juntament amb les castanyes i el vi, i no va ser fins després que es van començar a vendre a pastisseries.

    Com saber si estàs comprant panellets artesans de qualitat?

    Per tal de considerar-se un autèntic panellet tradicional, un panellet ha de seguir unes normes que estan marcades per la Federació Catalana de PastisseríaLa base d'un panellet consisteix en massapà, fet amb ametlla i sucre i lligat amb ou o almívar. Als panellets amb la denominació d'especialitat tradicional garantida, queda prohibit afegir conservants, colorants, poma, patates o moniatos a aquesta massa.

    Per donar-los sabors diferents als panellets, s'hi afegeixen ingredients com pinyons, ametlles trossejades, codonyat, castanya, xocolata, cafè o coco. En tractar-se de pocs ingredients, la qualitat d'aquests és molt important.

    Els panellets tradicionals de pinyons són de lluny els més populars. Els millors panellets de pinyons estan fets amb ametlles marcona i pinyons del país. Tot i que els pinyons xinesos són molt més econòmics, els pinyons del país tenen un sabor més intens i per això estan més cotitzats. És fàcil reconèixer els pinyons del país perquè solen ser més llargs, mentre que la varietat xinesa és més curta i arrodonida.

    A Danielle Pacheco Chocolatier, utilitzem sempre els ingredients de la millor qualitat. Els nostres panellets s'elaboren amb ametlles de marcona i pinyons del país, i els elaborem de forma contínua perquè estiguin sempre frescos per a les vostres celebracions. Descobreix els sabors de panellets que oferim >

  • ¿Qué significa chocolate belga?

    Què vol dir xocolata belga?

    Són molts els clients de la meva botiga que em pregunten si venc «xocolata belga». Quan dic que no, de vegades semblen decebuts, o fins i tot surten sense comprar res.

    El cacau no es cultiva a Bèlgica, així que aquesta pregunta sempre m'agafa una mica per imprevista. M'estan preguntant quin format tenen els bombons, o volen saber d'on ve la xocolata que faig servir? Tu, quan sents el terme «xocolata belga», què és el que et ve a l'esperit?

    caja de pralines belgas
    La caixa « ballotin » per a xocolates va ser inventada per Louise Agostini, la dona Jean Neuhaus Jr., per protegir millor els bombons

    Història de la xocolata belga

    El cacau va arribar a Europa a meitats del segle XVI. Uns segles més tard, xocolaters a Holanda, Suïssa i la Gran Bretanya van innovar noves tècniques de produir la xocolata tal com la coneixem avui dia. La gran contribució de Bèlgica al món de la xocolata va ser la invenció del bombó de motlle dit«praline»en 1912 per Jean Neuhaus Jr., de la coneguda companyia de xocolates belga epònima.

    Per primera vegada, aquesta innovació permetia fàcilment emplenar una closca de xocolata sòlida amb un farcit més tou, una tècnica que va donar pas a bombons amb sabors i textures variades (cal notar que sobre les mateixes èpoques s'estava inventant la trufa de xocolata a França, que utilitza una tècnica semblant però en forma esfèrica).

    El concepte del praline de seguida va ser copiada per altres xocolaters a Bèlgica i després al món sencer, i la fama de la xocolata belga perdura més d'un segle després que es van fer famosos per aquesta innovació en bomboneria.

    DEFINICIÓ legal de la xocolata belga

    No hi ha legislació estricta que reguli el terme «xocolata belga.» És clar que el cacau, la matèria primera de la xocolata, no creix a Bèlgica ni enlloc d'Europa continental.

    Choprabisco, associació que representa a uns 90% dels xocolaters belgues, va intentar implementar un codi de xocolata belga el 2007-2008 per regular l'ús del terme. Segons aquest codi, una xocolata només es pot considerar belga si els últims passos de fabricar la xocolata es duen a terme en aquest mateix país. Però a la pràctica, aquest protocol no té validesa legal i només s'aplica a les companyies que han signat l'acord.

    Pel que fa a la definició de la xocolata en si, Bèlgica utilitza les mateixes lleis presents a tot Europa per establir la seva definició del xocolata blanca, xocolata amb llet, xocolata negra, etc.

    Avui dia el concepte de la xocolata belga s'ha estès més enllà dels bombons de motlle i el veuràs utilitzat per descriure diversos productes xocolaters com ara rajoles, figures, etc.

    La xocolata belga és de millor qualitat que les altres?

    Com que la xocolata belga no té definició exacta i no està emparada per cap conjunt de criteris, el fet que una xocolata sigui belga no té cap impacte sobre la seva qualitat.

    Hi ha xocolates belgues de molt baixa qualitat i molt industrials; també hi ha xocolaters belgues que fan xocolata de bona qualitat amb cacau fi d'aroma i d'origen traçable. Això no impedeix que molts xocolaters del món sencer posin «xocolata belga» en el seu màrqueting per intentar fer la impressió que la xocolata és de bona qualitat.

    Llavors, si una xocolata no és belga, d'on ve?

    Hi ha diverses maneres de definir l'origen d'una xocolata, però la veritat és que molt poques vegades es pot dir que la xocolata ve d'un país concret. El cacau ha de créixer en una zona tròpica i sotmetre's a processos de fermentació i assecat molt ràpidament després de la seva collita, de manera que aquests processos solen dur-se a terme a la mateixa plantació.

    En el cas d'una companyia gran com Barry-Callebaut o Nestlé, els agricultors solen vendre les faves de cacau seques a un intermediari, que les porta al poble i les ven a un altre intermediari, que les ven al seu torn a la companyia d'exportació, fins que al final acaben a les mans d'una companyia europea o americana.

    Els processos de torrat i mòlt de les faves de cacau un cop assecades es poden dur a terme a qualsevol lloc del món. En companyies molt grans, no és inusual fer aquests processos a més d'un país. Per això podem veure etiquetes que diuen «xocolata suïssa» o «xocolata francesa», encara que el cacau no vingui d'aquests països.

    A Danielle Pacheco Chocolatier, intentem escurçar el màxim possible aquesta cadena de subministrament. Quan hi ha menys intermediaris, nosaltres paguem menys marge de benefici, però sobretot, ens assegurem que una major part dels diners arriben als agricultors. Aquest siste;q també ens ofereix més traçabilitat i ens permet d'entendre millor d'on ve la nostra xocolata. Quan els agricultors guanyen més i tenen relació més estreta amb els que processen la xocolata, solen cuidar millor de la planta i dels processos post-collita i així obtenir cacau fi d'aroma.

    Nosaltres utilitzem principalment xocolata de Xoco Gourmet, que té plantacions a Nicaragua, Hondures i Guatemala. Processen la xocolata a les seves pròpies instal·lacions a Costa Rica, sota el comandament de la xef xocolatera Diana Cruz. També treballem amb Original Beans, que aconsegueix el cacau de cooperatives a la costa Esmeraldas d'Equador i d'una cooperativa de dones ètica a les muntanyes de Virunga, Congo i manen a processar les faves de cacau a Suïssa.

    Treballem amb aquestes múltiples classes de xocolata per realitzar les nostres pròpies receptes de bombons de manera 100% artesana aquí en Barcelona por una inmigrante canadiense. Puedes decir que nuestro chocolate es internacional 🙂

  • El chocolate blanco, ¿es chocolate de verdad?

    La xocolata blanca, és xocolata de veritat?

    És un tema que ha dividit milers de persones durant molts anys: la xocolata blanca, és xocolata de veritat?

    Segur que algun familiar o amic ha arribat a dir-te, amb to superb, «la xocolata blanca no és xocolata de debò». M'ha passat a mi mil cops! (o és això una cosa pròpia de treballar en una xocolateria?…). Però avui no som aquí per jutjar, ni per fer ningú sentir estúpid. Ens apassiona el món de la xocolata i ens apassiona aprendre, i som aquí per provocar converses interessants.

    La xocolata blanca és xocolata? Doncs la resposta depèn del que busques a la xocolata, com defineixes el sabor de la xocolata i quins ingredients conté la rajola que estàs mirant. Analitzarem aquest tema des de diferents angles perquè puguis arribar a les teves conclusions!

    chocolate blanco

    Petita història de la xocolata i invenció de la xocolata blanca

    El concepte de la xocolata és relativament nou. La xocolata ve de la fava de cacau, que és la fruita de l'arbre de cacau. Antigament, els Mayas i els Asteques prenien cacau en forma de beguda.

    Després de l'arribada del cacau a Europa a mitjans del segle passat, la gent va continuar a prendre el cacau en format líquid. No va ser fins principis del segle XIX que es van començar a desenvolupar tècniques per aconseguir una forma de cacau en forma sòlida – la xocolata negra. La xocolata amb llet es va inventar a finals del segle XIX, i la xocolata blanca tal com la coneixem es va començar a comercialitzar el 1936 per Nestlé. Hi va haver menys d'un segle de diferència entre la data d'invenció de la xocolata negra, amb llet, i blanca.

    Això vol dir que la definició de la xocolata és més o menys «inventada». No és que la xocolata sigui un aliment natural i que l'hàgim arruïnat creant una versió blanca. La xocolata és el resultat de moltes sigles d'innovació i de màquines que ens han permès crear un format nou per gaudir d'una planta mil·lenària.

    Definició de la xocolata blanca segons la llei

    A molts llocs, Europa inclòs, la definició de la xocolata és estrictament regulada per llei. Aquestes lleis existeixen per assegurar una qualitat mínima i evitar que els fabricants facin trampes posant ingredients que no deuen, com l'oli de palmell. La llei recull la xocolata negra, la xocolata amb llet... i, des de finals del segle XX, la xocolata blanca.

    Segons la llei europea, espanyola i arreu del món, es considera xocolata blanca tot producte que conté almenys 20% mantega de cacau i 14% de productes lactis en pols, podent aquests ser a partir de llet, mantega o nata. A Europa, el component lacti ha de contenir un mínim de 3,5% matèria grassa làctia.

    Igual que per la xocolata negra o la xocolata amb llet, és important remarcar que aquesta mateixa llei també estipula que per ser considerada xocolata blanca, el producte no pot contenir més de 5% d'altres greixos vegetals a part de la mantega de cacau, i aquests greixos han de ser clarament assenyalats. Si veus una rajola al supermercat i et fixes que porta un 40% d'oli de palma, això no és xocolata blanca (i si mires de prop és possible que veuràs que es diu alguna cosa com a «delícia de cacau» en comptes de «xocolata» per enganyar).

    La textura de la xocolata

    Una fava de cacau conté aproximadament un 50% de sòlids de cacau i un 50% de mantega de cacau, fent de la mantega de cacau un participant igual o major en la composició de la fava de cacau. És gràcies a la forma cristal·lina de la mantega de cacau que la xocolata és sòlida a temperatura ambient però que es fon quan l'agafem a la boca. Aquest detall és fonamental per l'èxit de la xocolata. Ja sigui blanca o negre, la xocolata «de veritat» feta amb mantega de cacau tindrà aquesta textura característica.

    El sabor de la xocolata blanca

    Si et dic que alguna cosa sap a xocolata, saps què vull dir. Trobem aquest sabor en begudes, rajoles, bombons, i pot variar segons la proveniència, però tots tenen un fil en comú, i això és el sabor de les matèries sòlides del cacau.

    Si parlem de la xocolata blanca, no té el sabor que associem amb la xocolata. De fet, molt de la xocolata blanca que es ven sap bàsicament a sucre i vainilla. Això és perquè està feta amb mantega de cacau desodoritzada. S'extreu la mantega de les faves de cacau, i se sotmet a un procés per treure-li el sabor i deixar un sabor neutre.

    Però la mantega de cacau natural també té el seu propi sabor. Si, en comptes d'eliminar-lo, triem guardar-lo, veiem que la xocolata blanca de diferents procedències tenen matisos diferents, igual que la xocolata negra. El sabor depèn de la varietat del cacau, del terroir on creix, de la possible proximitat d'altres plantes com ara arbres de mango, i altres factors.

    Una bona xocolata blanca és una cosa increïble i única (si mai has tastat, visita la nostra botiga i et donarem a tastar un tros de xocolata blanca feta per Xoco Gourmet amb cacau monovarietal cultivat a partir d'una planta mare trobada a la selva d'Hondures prop d'una ruïna Maya. És increïble, amb matisos a fruits secs i caramel).

    Beneficis per a la salut: xocolata blanca o xocolata negra?

    Si fem cas omís a l'alt contingut de sucre, la xocolata negra té un perfil nutricional molt interessant gràcies al seu contingut en flavonoides i altres compostos saludables que milloren la salut cardiovascular i ajuden a prevenir les malalties cròniques.

    En canvi, la xocolata blanca conté nivells mínims d'aquests compostos, ja que normalment es troben més aviat dins la matèria de cacao sòlida. Conclusió: si busques un « superaliment », la xocolata negra és una millor opció.

    Què buscar en una bona xocolata blanca

    Si t'agrada la xocolata blanca, tenim bones notícies: hi ha centenars de rajoles delicioses esperant-te! Compartim uns quants detalls en els quals fixar-se si vols assegurar el tir a l'hora d'escollir una rajola de xocolata blanca:

    • Pocs ingredients: En cap cas una bona rajola de xocolata blanca conté greix de palma o altres greixos utilitzats per reemplaçar la mantega de cacau. Idealment, només contindrà mantega de cacau, llet en pols i sucre, en aquest ordre. L'excepció seria les rajoles amb inclusions, com per exemple una rajola de xocolata blanca amb trossets de caramel.
    • Vainilla: La vainilla pot afegir un toc de contrast interessant, però la majoria de vegades s'hi afegeix per emmascarar la manca de sabor d'una rajola blanca de baixa qualitat. Si la rajola conté vainilla, mira almenys que sigui vainilla natural i no «aroma de vainilla».
    • Procedència: Busca rajoles de xocolata que ofereixen informació sobre l'origen del cacau. El sabor de la mantega de cacau pot variar de país a país i de regió a regió, i el que mola és anar descobrint nous sabors i matisos. Els xocolaters que usen cacau de qualitat solen establir relacions més estretes amb els productors de cacau, així que també poden oferir més informació sobre la cooperativa on creix el cacau.
    • Transparencia: A més de la procedència de la mantega de cacau, és una bona senyal si la rajola porta més informació sobre el procés d'elaboració. Quants dies s'ha fermentat el cacau? A quina temperatura s'ha torrat, i quant de temps s'ha mòlt? D'on ve la llet, i quina mena de sucre conté?
  • Ganache vs. praliné

    Ganache vs. praliné

    La ganache i el praliné són dos dels farcits més comuns als bombons de xocolata. Si t'apassiona la ciència de la bomboneria, segueix llegint, que investigarem què defineix aquests dos farcits i per què són tan diferents.

    trufas de ganache de chocolate con Grand Marnier

    Què és la ganache?

    La ganache és una emulsió, és a dir, una barreja d'aigua amb oli o greix. En aquest cas el principal component greixós és la xocolata, que conté mantega de cacau. La part líquida sol ser nata, encara que també pot ser llet vegetal, aigua, alcohol o puré de fruita, com al nostre bombó de maracuià.

    Si has intentat mai barrejar el vinagre i l'oli per fer una vinagreta, sabràs que l'aigua i l'oli no es combinen gaire bé. El millor que podem fer si volem combinar aquests dos components és fer una emulsió – barrejar-los amb molta força al turmix i al millor afegir alguna proteïna per lligar-los millor. És per això que la maionesa moltes vegades porta ou.

    Però per més que barreges, tota emulsió és una mica inestable, per naturalesa. L'aigua i l'oli no volen estar junts. I precisament aquesta qualitat és la que busquem en un bombó de xocolata. El moment que mossegues dins, es comença a desfer – fondre – a la teva boca i revela els seus matisos de sabor.

    Com es diferencia un bombó artesanal d'un bombó de llarga vida?

    El problema de la ganache és que conté líquid, i el líquid fomenta el creixement de microorganismes com ara la floridura. Nosaltres equilibrem els percentatges de greixos, líquids, sucres i matèries sòlides per garantir una vida útil d'un o dos mesos en condicions de conservació correctes, però molt més que això no s'aconsegueix sense recórrer a conservants. És per això que la majoria de bombons industrials reemplacen la part líquida amb un greix, com l'oli de palma. La textura continua sent més «suau» respecte a la camisa exterior de xocolata, però mai no arribarà a ser tan perfectament cremosa com una ganache fresca.

    bombon de chocolate con gianduja de avellanas
    Nuestro bombón de gianduja de avellanas D.O. Reus con neula crujiente

    Què és el praliné? I LA gianduja?

    El praliné és una pasta que es fa molint fruits secs amb sucre. La gianduja és la combinació d'aquesta pasta de fruits secs, amb xocolata. Estrictament parlant, la gianduja es fa amb avellanes i xocolata, encara que avui dia la paraula es fa servir també per referir-se a pastes d'altres fruits secs, per exemple una «duja» de festuc.

    Al barrejar dos tipus de greix (la mantega de cacau i el mateix oli del fruit sec, que és líquid a temperatura ambient), es produeix l'efecte que la gianduja té una textura més tova que la xocolata per si sola. Es pot fer encara més tou afegint olis vegetals per crear productes com la Nutella.

    Ni el praliné ni la gianduja no contenen líquid, de manera que no tenen la textura extremadament sedosa d'una ganache. Però aquests farcits tenen altres avantatges. En no contenir líquid, se'ls pot afegir components cruixents i no s'estovaran amb el temps. Això ho veuràs, per exemple, al nostre bombó d'avellanes de Reus, que conté neula cruixent.